Estudià filosofia al Col·legi Episcopal de Barcelona, economia i idiomes a la Junta de Comerç, i dret a les universitats de Cervera i Barcelona. Escriví diversos poemes, entre els quals Desperta ferro!, datable devers el 1843, i A un noi dormit, el més marcadament romàntic, relacionable amb L’ideal de Schiller, inclòs, amb nou més, a Los trobadors nous (1859). El 1843 residí a Madrid, i, amic d’Espalter i Aribau, amb aquest viatjà a París (1844) i col·laborà a la seva “Biblioteca de Autores Españoles” amb uns Apuntes críticos a los “Orígenes del Teatro Español” de Moratín (1849). Col·laborà a “El Corresponsal” (1843), “El Heraldo” (1844) i “El Español” (1844-45) de Madrid, amb el pseudònim El Tejedor Catalán, i, a Barcelona, a “La Corona” (1843), La Verdad (1844), Diario de Barcelona (1844-45), de vegades amb articles de costums, “La Opinión Pública” (1850) i “El Bien Público” (1849), del qual fou fundador. Directiu del sector tèxtil, amic i soci de Joan Güell i Ferrer, i defensor del proteccionisme, fou bon orador i diputat a corts el 1851 i el 1853, on es mostrà hàbil crític amb el concordat amb la Santa Seu del 1851. Publicà Apuntes del viaje que hizo a Andalucía (1846) i Barcelona histórica y monumental (1850). El 1855 fou nomenat president de l’Institut Industrial de Catalunya i al juliol d’aquest any, a l’empresa Güell, Ramis i Companyia, de la qual era director, fou assassinat en un avalot d’obrers, coincidint amb l’inici d’una vaga general.