Fortià Solà i Moreta

(Torelló, Osona, 1876 — Barcelona, 1948)

Assagista, poeta i biògraf.

Vida i obra

Es formà al seminari de Vic, on s’ordenà de sacerdot el 1901. La poesia fou per a ell un complement de la seva extensa producció, especialitzada en història local: monografies de santuaris marians —Fussimanya (1911), Cabrera (1915), Puig-l’agulla (1916), El Sol del Pont, de Roda de Ter (1928), Rocaprevera (1930), El Coll,de Barcelona (1931), Lourdes de la Nou (1936)— i històries de pobles —Navarcles (1910), Història de Sallent (1920), Aiguafreda (1932) i la Història de Torelló (2 vol., 1947). La seva extraordinària facilitat per a compondre versos ha propiciat que la seva obra es trobi molt dispersa i sigui de difícil localització. Els primers poemes daten del 1900. Aplec de versos (1950), editat pòstumament, recull vuitanta-sis poemes seus, molts dels quals són inèdits i d’altres premiats en jocs florals i certàmens de poesia religiosa. La majoria dels seus textos són circumstancials, hagiogràfics o sobre el culte marià. Publicà també una biografia de Josep Torras i Bages en quatre volums (1935).

Bibliografia
  1. Diversos autors (1997)
  2. Massot i Muntaner, J. (20032), p. 355-370.
Vegeu bibliografia