Vida i obra
Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou deixeble de Francisco Giner de los Ríos, i, influït pels ideals de la Institución Libre de Enseñanza, de retorn a Barcelona publicà articles de temes pedagògics. Incorporat al despatx de Joan↑Sardà, la seva autèntica vocació fou la literatura. Amic íntim de Joan Maragall, inquiet i atent a la nova sensibilitat de fi de segle, als corrents simbolistes, o al que, amb moltes precisions, anomenava decadentisme, anticipà alguns aspectes de la teoria poètica maragalliana. Publicà escrits crítics a La Vanguardia, sovint amb una sintaxi castellana confusa i difícil, que són un perfecte model de crítica impressionista, basada en la suggestió i la sensibilitat. Hi valorà autors com Unamuno, Ruyra o el mateix Maragall, abans que no fossin reconeguts majoritàriament, com també feu amb Leopoldo Alas, Zola o Verdaguer pel rerefons místic que els descobria. Se suïcidà el 1897 i aquest mateix any li fou publicada la traducció de Lo poema del Rose, de Frederic Mistral. Maragall recollí part de la seva obra crítica, amb alguns textos inèdits, a Escritos (1898).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Maragall, J. (1898), p. 5-10
- Valentí Fiol, E. (19732), p. 318-324.