Es llicencià en lletres amb una tesi sobre Guerau de Liost i publicà a la tercera Antologia poètica universitària. Malalt, es retirà a Cervera, on publicà Poemes (1971), expressió d’una doble tendència a la poesia pura i a la deu popular, amb influències de Verdaguer i de Carner, i amb el reflex de la seva angoixa vital.