Fou enginyer de la foneria dels Girona i, després, de la companyia de ferrocarrils MSA. Fou un actiu membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. Exercí la crítica musical a La Renaixença i La Veu de Catalunya, des d’on impulsà el wagnerisme, i hi publicà també articles de costums de to satíric, recollits en part, i juntament amb articles crítics, a Llibre de memòries (1903). Altres narracions seves foren recollides a “Lectura Popular” (1916).