Vida i obra
Després d’estudiar filosofia i teologia a Roma, fou ordenat de sacerdot el 1912. Exercí de professor durant cinc anys al seminari de Mallorca i més endavant ensenyà a Santander, a Múrcia i a altres indrets. El 1918 ingressà al cos castrense, destinat a l’exèrcit d’Àfrica. Es dedicà durant uns quants anys a l’exploració arqueològica i folklòrica del Marroc, cosa que li donà matèria per a diverses publicacions. Entre les seves nombroses obres destaca Feminalia: introducción a la pedagogía femenina (1927), traduïda al francès i a l’italià, i Teologume-na (1930), un text de caràcter apologètic sobre el catolicisme. Són de destacar els seus estudis lul·lians, que inicià amb El beato Ramon Llull, su época, su vida, sus obras, sus empresas (1934). El 1935 fundà la Maioricensis Schola Lullistica —inicialment Schola Libera Lullismi—, de la qual fou el primer rector, i l’any següent planejà una revista titulada “Mediterraneum”, de la qual només pogué sortir un número. Després de la guerra civil de 1936-39, organitzà tertúlies literàries a casa seva i fundà la revista lul·liana “Studia Monographica et Recensiones”. Escriví una seixantena d’obres, la major part de caràcter apologètic o lul·lístic, i publicà diverses traduccions. Cultivà escadusserament la poesia (Trilogia del sentiment, 1947) i la novel·la (De com Ícarus perdé les ales, 1932).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Massot i Muntaner, J. (1978), p. 162-164, 195-197
- Massot i Muntaner, J. (19852), p. 269-277.