Es formà a la preguerra en la premsa radical de Pich i Pon. Després, convertit al catolicisme, es dedicà a la premsa i a la ràdio, bo i exaltant els valors tradicionals. Des del 1957 fou secretari particular de J.M. de Porcioles. Fou director del Diario de Barcelona (1969-72) i del “Noticiero Universal” (1977-82) i publicà, entre d’altres, Milà i Fontanals, periodista i poeta (1950), L’abat Marcet. Mig segle de vida montserratina (1955) i Unamuno y sus amigos catalanes.