Estudià a la Universitat de Cambridge, on fou deixeble de J.B. Trend. Professor de llengües i literatures hispàniques a la Queen’s University de Belfast (1950-72), des del 1962 com a catedràtic, i després a la universitat d’Essex (1973-94), d’on fou professor emèrit. Entre els seus nombrosos treballs sobre literatura catalana cal destacar La poesia de Joan Maragall (1963), Catalan Literature (1972), Selected poems of Ausiàs March (1976), Sobre poesia catalana contemporània: Riba, Foix, Espriu (1985), Quatre poetes catalans. Ferrater, Brossa, Gimferrer, Xirau (1991), Modern Catalan Poetry: a European Perspective (1991), les edicions de Readings of J.V. Foix: An Anthology (1998) i Tirant lo Blanc: New Approaches (1999), Three Fifteenth-Century Valencian Poets (2000) i A Companion to Catalan Literature (2003). És reconegut com a autoritat sobre la poesia catalana del s. XX, però també ha treballat en la novel·la i la poesia espanyoles: An Anthology of Spanish Poetry 1500-1700 (1968) o l’estudi dedicat a Campos de Castilla, d’A. Machado (1973), i en la novel·la i la poesia llatinoamericanes, la poesia anglesa i la teoria poètica. Col·laborador habitual del “Times Literary Supplement”, ha estat president de l’Anglo-Catalan Society (1962-65) i de l’AILLC (1982-88), de la qual ha estat membre d’honor (1991). Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1982), amb el premi internacional Ramon Llull (1995)i amb el premi Crítica Serra d’Or de catalanística (2001).