Enginyer de mines, fou membre de diverses acadèmies i corporacions científiques. Col·laborà assíduament en el Diario de Barcelona amb articles de divulgació científica que signava Roger de Flor, i publicà nombroses obres professionals i el llibre de viatges De Comillas a París (agosto a octubre de 1889) (1890). Participà als Jocs Florals de Barcelona, en què fou premiat ja el 1860 amb la flor natural per la composició Amor és vida, i, posteriorment, fent ús una vegada del pseudònim Ermengol de Montsec, amb diversos accèssits. El 1866 en fou mantenidor. Inserí poemes seus en diferents antologies de la Renaixença, en algunes revistes i a “Lectura Popular” (1915).