Membre actiu de Lo Rat Penat, participà assíduament als Jocs Florals de l’entitat, on obtingué la flor natural el 1898 per la composició L’albada, i en fou mestre en gai saber. Publicà un poema extens, Mariola (1897), de tema llegendari, i diversos reculls: Flors del Xúquer (1897), Rondalles del poble (1900), Cants de la Ribera (1911) i Veus de natura, amb poemes breus que eviten, en part, l’estil floralesc, i es caracteritzen sobretot per un viu sentiment de paisatge i una perceptible musicalitat. Col·laborà a “Las Provincias”, “El Correo” i “El Pueblo de Valencia”, escriví diverses peces teatrals en castellà (Honradez, Perfidia, 1884), i traduí a aquesta llengua, en vers, Sant Francesc (1908) i Idil·lis i cants místics (1908) de Jacint Verdaguer. Interessat pels temes filològics i pel folklore valencià, publicà Llegendes i tradicions valencianes (1899).