Vida i obra
De joventut aventurera, viatjà a Ma-drid (1835 i 1838) i a França (1836-38), on, a París, comptà amb la protecció del duc de Rivas i de Martínez de la Rosa i col·laborà a “Le Siècle” i “El Orbe Literario”. Es llicencià en dret a Barcelona (1842), on col·laborà, entre altres publicacions, a “El Vapor” i “El Guardia Nacional” i dirigí “El Heraldo” i la col·lecció “Tesoro de Autores Ilustres”, en què inclogué versions, entre altres autors, de George Sand, Dumas i Sue, i hi edità Manuelde Melo i Francesc de Montcada. També traduí al castellà Balzac, Guizot i, segons notícia ja de l’època, Chateaubriand. Amb el pseudònim d’El Licenciado Borrajas, escriví una Fisiología del estudiante, amb el precedent de la de Huart. Fou poeta, articulista, professor de declamació i autor, entre altres obres, de la comèdia Bodas y exequias a un tiempo, o Quién puede engañar más (1836) i dels drames històrics Quevedo (1838, amb Collar i Buerens), El castellano de Mora (1839, però documentat l’any anterior), Generosos a cual más (estrenat el 1840), emmarcat en el regnat de Joan II i amb la presència d’Ausiàs Marc, Un rey por fuerza, sobre Wamba, Alfonso III el Liberal, o Leyes de deber y amor (1843) i El espejo de las venganzas (estr. 1844), sobre les Vespres Sicilianes, i el “capricho” El pronunciamiento de Barcelona (1842), relatiu a la revolta contra Espartero. Hom té notícia també de Padilla, o El primer grito de los comuneros, amb música de Rachel, d’una obra d’inspiració ossiànica sobre Minvana i d’una història recent de Barcelona. La mort prematura, de tuberculosi, en truncà la important aportació al romanticisme liberal, que influí Víctor Balaguer, i que afavorí que part de la producció restés inèdita o dispersa.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Espadaler, A.M. (2000)
- Gutiérrez Díaz-Bernardo, E. (1999), p. 11-41
- Mestre i Noé, F. (1927)
- Vergés, G. (1986), p. 47-61.