Vida i obra
Novè comte d’Aiamans i baró de Lloseta, estudià al Col·legi de Nobles de Sant Pau, de València, i a Madrid i Barcelona. El 1780 començà la carrera militar; intervingué a l’Empordà en la Gran Guerra i a la campanya d’Alacant en la del Francès. Afavorí el desenvolupament econòmic i cultural de Mallorca, a través de la seva intervenció en la Societat Econòmica d’Amics del País —en fou primer director— i en l’Ajuntament de Palma, del qual era regidor perpetu. Fou amic d’Antoni Febrer i Cardona i de Jovellanos. Adoptà majoritàriament la llengua catalana en tota la seva producció. Li han estat atribuïdes una ortografia i un diccionari de la llengua mallorquina, però en rigor només se li coneixen notes gramaticals i lèxiques disperses (com els afegits en el Vocabulari d’Antoni Oliver). Traduí i imità poesies de Cadalso, Boileau i Catul. S’interessà per la poesia oral: recollí notes d’interès folklòric i transcrigué cançons populars. La seva producció poètica, de to volgudament menor i sempre en català, per al consum privat o semiprivat (per exemple, difusió epistolar), s’insereix en el corrent rococó del final del s. XVIII, més amarat de sentimentalisme; hi destaca la nota galant, la crònica breu d’un fet anecdòtic, l’apunt sentimental casolà i, sobretot, el tema de la nostàlgia, de l’enyor, tot amb grandelicadesa i lirisme; no hi falta, però, la nota arcàdica o la sàtira, i fins la poesia didàctica i filosòfica. Utilitzà preferentment l’heptasíl·lab i la dècima. L’any 1995 s’edità el volum Poesies.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Mas i Vives, J. (1994)
- Mas i Vives, J. (19951).