Fou editor de les revistes “La Columna de Foc” (1918-20) i “Reus, 1973” (1923), entre d’altres. Amb aquestes publicacions intentà donar un impuls a Reus a idees radicals amb una certa connexió amb l’avantguarda i amb Salvat-Papasseit com a model. La seva obra primerenca queda en aquesta línia, tal com exemplifiquen els opuscles El fruit d’una passió (1918), Cercant la pau del cor (1918), Fritz i Emma (1922) i Buirac (1923). Pel seu catalanisme, fou desterrat fora de Catalunya durant la Dictadura de Primo de Rivera. En la postguerra continuà essent un important activista cultural i un dels primers a reprendre les edicions de llibres en català amb l’editorial Torrell de Reus, fundada el 1946. Les obres d’aquesta època de producció pròpia tenen un to més tradicional: Llibre de Prades (1982) i Antologia lírica de Santes Creus (1982), entre d’altres. La seva col·lecció de goigs, dels quals publicà alguns reculls (Goigs de Reus, 1974), és una de les més importants de Catalunya.
- Samsó, J. (1995), vol. II, p. 329-336.