Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal. Començà publicant reculls de contes de llenguatge molt elaborat: Perquè sí (1957), Calipso (1960) i Perquè no (1960, premi Víctor Català 1959). La novel·la L’anell al dit (1964), finalista del premi Sant Jordi 1963, fou seguida d’un silenci editorial durant el qual fou senador per l’Entesa dels Catalans (1977-79). El 1983 recollí alguns articles al Carnet tarragoní (1963-1975). El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a El mas dels casaments, al qual seguí Narcís als llimbs (2003, teatre) i la novel·la Les mares (1995). La seva obra es caracteritza per la qualitat estètica i un estil personal. Ha traduït Goethe (1999) i Turrini (2002).