Deixeble de Ramon Martí i Alsina i influït per Joaquim Vayreda, tingué una gran acceptació al seu temps. La seva gran vocació fou, però, el teatre. Feu d’actor i el 1870 ja havia publicat l’obreta Torbonada!, però no fou fins a l’estrena del drama Passions funestes (1898), escrit amb Conrad Roure, que inicià una intensa carrera teatral. Publicà comèdies costumistes, com Lluny dels ulls, a prop del cor (1898), Un terròs de sucre (1898) o Por (1901), i els drames Qui sap...? i Valor (1907). Publicà l’autobiografia El murciélago. Memorias de una patum (1913) i escriví i il·lustrà uns àlbums satírics. Durant uns quants mesos de 1906-07 substituí Adrià Gual en la direcció dels Espectacles i Audicions Graner.