Vida i obra
Fill de pares genovesos —el seu pare era cònsol a Barcelona—, estudià a Mataró i el 1780 professà d’escolapi a Moià. Fou professor de retòrica a Mataró (1790-95), Solsona (1795-1801), Balaguer (1801-03) i una altra vegada a Mataró (1803), rector dels col·legis de Solsona (1804-07) i de Mataró (1807-17) i provincial de l’orde a Catalunya. El 1808 formà part de la Junta de Defensa de Mataró i lluità personalment contra els francesos. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1805, on llegí diverses composicions. Un bon nombre de poesies seves, amb un comentari crític de l’escolapi Josep Rius, s’apleguen dins el ms. 8-III-1, núm. 2 de l’Arxiu de l’Escola Pia de Barcelona. A més d’uns quants poemes en castellà, entre els quals hi ha l’ègloga Las bodas de Ferindo y de Martina i un cant celebrant el restablimentde la indepèndencia de Barcelona, “Cante Dorilo de su Filis bella...” (1814), és autor de La Fama en lo Parnàs, publicat anònimament el 1802 amb motiu de la vinguda dels reis a Barcelona, de caràcter neoclàssic, i d’una Oda al beat Josep Oriol (1813), patètica imprecació al futur sant enmig dels horrors de la guerra. Compongué també un laberint bilingüe (catalanocastellà) dedicat a lord Wellington. Gaudí d’una gran fama com a professor i com a predicador; en aquest sentit, és especialment remarcable el seu Sermó per animar a la gent contra los francesos (1808), que no s’imprimí.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Cahner, M. (1998, 2002 i 2005), vol. I, p. 369-375; vol. II*, p. 37-42, 653-655; vol. II**, p. 942-944 i 984-989, i vol. III, p. 411
- Carreras i Bulbena, J.R. (1928), p. 374-376
- Molas Batllori, J. (1981), p. 271-306.