Vida i obra
És documentat com a jurista i agent de la política reial a Mallorca des del 1440. Estudià lleis a Itàlia, on es doctorà cap a l’any 1435. En aquest temps mantingué relacions literàries amb humanistes italians, principalment amb Leonardo Bruni d’Arezzo, de qui fou deixeble, i Antonio Beccadelli, Il Panormita. Escriví en un llatí prou correcte epístoles en prosa i poesies, algunes d’elles en versos sàfics. En català la seva obra conservada es redueix a un parlament pronunciat al desembre del 1467 davant el consell de Mallorca, amb el qual pretenia activar unfinançament sol·licitat pel rei Joan II, i a una traducció, molt literal i en un català sense trets dialectals, de les Paradoxes de Ciceró, feta vers l’any 1450 i conservada en un únic manuscrit. En destaca el pròleg, perquè, allunyant-se dels tòpics del gènere, ofereix una innovadora reflexió sobre la tasca dels traductors i els escriptors en llengua vulgar, tot citant-hi, amb elogi, Dant, Petrarca, Boccaccio, Ceco d’Ascoli, Arnaut Daniel (a qui considerava català), Ramon Llull i Bernat Metge, del qual assenyala dues de les principals fonts de Lo somni (les Tusculanes, de Ciceró, i el Corbaccio, de Boccaccio).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Riquer, M. de (19931).