S’establí molt aviat a Reus, on exercí de metge. Participà en la gestió de la revista “La Columna de Foc” (1918), vinculada a l’herència modernista, i en la de “Llaç” (1919), més propera a l’estètica noucentista. Fou traduc-tor al català d’autors, sobretot teatrals: Cocteau(La veu humana), T. Williams (Figuretes de vidre), Camus (Cal·lígula), Racine (Fedra), Ionesco (La cantant calba), Pirandello (Sis personatges en cerca d’un autor), Anouilh (Becket o l’honor de Déu ), Molière (Tartuf, L’avar), Sartre (Les mans brutes), Muset (Lorenzaccio) i d’altres, moltes de les quals inèdites. El 1955 fou nomenat president de la Secció de Lletres del Centre de Lectura, des d’on impulsà l’edició anual de l’Antologia de la poesia reusenca (1956-61).