Vida i obra
Es llicencià en dret (1868) i es doctorà en filosofia i lletres (1869) a la Universitat de Barcelona i s’interessà com a estudiós i docent (1873-81) per la taquigrafia. El 1881 succeí Antoni↑Bergnes de las Casas en la càtedra de llengua grega. Destacà en els estudis etimològics i toponomàstics (Etimologías catalanas, 1885; Poesía fósil, 1890, entre d’altres), fet que el portà a emprendre, el 1876, l’estudi Orígenes históricos de Cataluña (1899), la seva obra historicofilològica més important. El seu bon coneixement de la filologia i la lingüística europees modernes es reflecteix, entre altres estudis, a Algunas consideraciones sobre la formación del romance castellano (1881), L’Engadina i el ladín que allí es parla (1874) i Nociones de sintaxis griega para el uso de los alumnos (1907), basada en l’obra de George Curtius i publicada a partir dels apunts presos per Lluís↑Segalà i Estalella. El 1889 publicà les Sentències morals de Jafudà Bonsenyor i les Regles de bona criança en menjar, beure i servir a taula tretes de “Lo Terç del Crestià” de Francesc Eiximenis. Feu propostes per a la codificació de la llengua catalana (Proyecto de ortografía catalana con un estudio de sus fundamentos filológicos, 1879), assessorà personalment en aquesta matèria escriptors com Jacint Verdaguer i deixà materials per a un diccionari català, publicat parcialment en vuit fascicles per Manuel de Montoliu, entre el 1926 i el 1936, i per a una gramàtica històrica. Fou mantenidor (1875) i president (1894) dels Jocs Florals de Barcelona, secretari (1882-83) i president (1893-1901) de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, a la qual dedicà una monografia històrica (1895), així com una altra a la Universitat de Barcelona (1897). Uns Escrits filològics (1990) apleguen part de la seva obra dispersa.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Quetglas, P.J. (1990), p. 5-58
- Quetglas, P.J. (2004), p. 41-50.