Manuel Balasch i Recort

(Cornellà de Llobregat, 1928 — Cornellà de Llobregat, 2009)

Prevere, poeta i hel·lenista.

Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona (1953) i s’hi doctorà amb una tesi sobre Juvenal, amb la qual obtingué el premi nacional Menéndez y Pelayo de tesis doctorals de lletres del 1957. Col·laborà a la segona Antologia poètica universitària (1950). Cursà després la carrera eclesiàstica (1953-57). Es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca (1958) i amplià estudis a les universitats alemanyes de Munic i Heidelberg (1959-60). Fou catedràtic de grec als instituts de Xàtiva, de Reus, i al Joan Boscà de Barcelona. El 1993 esdevingué professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Publicà una antologia de la Lírica grega arcaica (1963). Ha traduït per a la col·lecció de clàssics grecs i llatins de la Fundació Bernat Metge, del consell de direcció de la qual ha format part, obres de Juvenal, Baquílides, Polibi, Sòfocles, Aristòfanes, Tucídides, Plató, Persi i Píndar, algunes de les quals ha traslladat també al castellà. Col·laborador de la Fundació Bíblica Catalana, publicà a l’edició de la Bíblia els dos Llibres dels Macabeus (1968). És autor de nombroses versions poètiques d’autors antics i moderns: la Ilíada d’Homer (1971, 1988 i 1997), els poemes de Safo (1973), els Himnes homèrics (1974), les Tragèdies d’Èsquil (1986), els Epinicis de Píndar (1987) i les Elegies de Duino de Rainer Maria Rilke (1995). Ha publicat un bon nombre de llibres de text per a l’ensenyament del llatí i del grec, així com diversos estudis sobre Juvenal, Homer, Baquílides, Alcman, Plató i sant Jeroni. Ha editat el Memorial del pecador remut de Felip de Malla (1981, 1983 i 1986). Com a poeta ha publicat els llibres Poemes (1971), amb el qual obtingué el premi de poesia catalana Ciutat de Barcelona 1967, L’elegia transparent (1998) i Miralls dels temps (2000). És també un prolífic estudiós de Carles Riba, sobre el qual ha escrit els llibres Carles Riba, hel·lenista i humanista (1984), Carles Riba, la vessant alemanya del seu pensament (1987) i Carles Riba, poeta i humanista cristià (1991). El 2000 fou nomenat membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.