Advocat, escriví de primer obres de teatre, entre les quals La noia de l’Empordà (1866), Misteris del mar (1867), Un casament de conveniència (1868) i Apropòsit català (1868), lloa de teatre escrita amb motiu de la vinguda dels felibres a la Bisbal, que és tema del poema Florejada bisbalenca (1868). Recollí poemes castellans i catalans a Espinas! (1881) i publicà novel·les de costums en castellà, explícitament antinaturalistes (El duque de Ciempozuelos, 1891; La mancha en el armiño, 1893; Sara Rosales, 1896). Col·laborà a “La Montaña de Montserrat” (1868) i a “El Faro Bisbalense” (1868). Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1905).