Vida i obra
Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes. Fou síndic i regidor de l’Ajuntament de Barcelona. El 1810 fou diputat a les corts per Cervera i després anà a Cadis. Ensenyà filosofia suarista a la Universitat de Cervera des del 1790. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1772), hi presentà interessants treballs de tipus històric i literari, com la Relación histórica de los más famosos poetas provensales que hicieron florecer la Ciencia Gaya. Mantingué una copiosa relació epistolar amb erudits de l’època (Finestres, Caresmar, Dou, etc.). A la dècada dels vuitanta sostingué una interessantíssima correspondència amb Joan Antoni Maians, mostra de la relació entre erudits valencians i catalans setcentistes, que revela l’entusiasme compartit per l’estudi i la publicació d’obres literàries catalanes antigues, així com també l’interès per la recuperació de l’ús de la llengua autòctona. Per aquestes cartes sabem també que Vega tenia el propòsit de dur a terme un Tesoro de la lengua catalana, projecte no reeixit que adoptà Fèlix Amat i que culminà en el Diccionario d’Esteve-Bellvitges-Joglar (1803-05). Recollí les Notas a la Biblioteca Antigua y Nueva que deixà P.I. de Dalmases i Ros (amb addicions posteriors de Josep Finestres), ampliació de les notícies deN. Antonio sobre escriptors catalans. Publicà diverses memòries històriques i deixà inèdits treballs d’història i d’història literària. Fou un dels primers col·lectors de poesia popular, de la qual recollí un extens mostrari, que arribà posteriorment a Marià Aguiló. Prengué part en les tertúlies del marquès de Castellbell, descrites per Rafael d’Amat al Col·legi de la Bona Vida.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Alemany Peiró, A. (2000).