Germà de Narcís Verdaguer. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1874) i del 1875 al 1919 fou catedràtic de retòrica i poètica i de psicologia, lògica i filosofia moral als instituts de Maó, Cabra (Còrdova), Tarragona i Palma. En 1918-19 dirigí també l’Escola Normal de Palma. Feu publicacions escolars com Resumen de fonología y morfología de las lenguas latina y castellana (1888), Sumario de retórica y poética o Literatura preceptiva (1889) i Preceptiva literaria (1907). Fou membre de l’Esbart de Vic i col·laborà amb el poema Desconhort a La garba muntanyesa (1879) i amb notes crítiques, poemes propis i traduccions a El Bien Público, de Maó (en què utilitzà l’acrònim Nigam i el pseudònim Ausonio), La Veu del Montserrat i La Renaixença, entre les quals les dels idil·lis de Teòcrit (1872, 1899) i de fragments de la Ilíada. Publicà Las cruzadas. Su carácter: influencia de las mismas en la sociedad bajo el triple aspecto religioso, moral y literario (1881). Són fills seus els escriptors Màrius i Joaquim Verdaguer i Travesí.