Llicenciat en filosofia i lletres (1927), fou professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries (1930), catedràtic de llatí de l’Institut-Escola de la Generalitat (1932) i, més tard, de l’institut Milà i Fontanals. La seva activitat com a filòleg restà molt vinculada a la Fundació Bernat Metge, de la qual formà part del consell directiu des del 1959. Hi traduí i edità les Poesies de Catul (1928), en col·laboració amb Joan Petit; els Discursos d’Iseu (1930-31), i cinc volums dels Discursos de Ciceró (1953-64). El seu art de traductor es manifesta especialment en la versió de les Odes d’Horaci (1978-81). També és autor d’una sèrie de manuals destinats a l’ensenyament del llatí.