Vida i obra
Pertanyia a una família del patriciat urbà, culta i rica, que prengué part en el govern localde Girona durant els s. XIV i XV. Fou sotsveguer de Girona l’any 1406, jurat de la ciutat el 1416 isobreposat d’obres el 1431. També és documentada la seva presència entre els prohoms de la mà major entre el 1412 i el 1433. La seva obra conservada consta de dues cançons, una cobla i tres poemes llargs, i revela el coneixement dels trobadors i una certa influència d’Ausiàs Marc, la producció del qual s’inicià precisament en el seu temps, i no sembla probable que la influència fos en ordre invers. La seva obra més significativa i destacada és la coneguda com A Bella Venus (1418-20 i 1425-28), una peça breu en prosa i en vers on, al llarg de 336 versos en noves rimades, sovint intercalades amb fragments lírics en metres més llargs, plens de reminiscències clàssiques, sobretot de les Heroides d’Ovidi, l’autor parla del seu amor envers una dama (Nicolaua de Pont, muller de Guillem de Belloch, cosí germà de l’escriptor) d’una manera enigmàtica i amb una certa elegància. El↑Llibre de fra Bernat, de més de dos mil versos de codolada (octosíl·labs i tetrasíl·labs), és un autèntic i graciós fabliau, amb situacions escabroses entre framenors, en l’acció del qual pren part el mateix autor, que rep els favors d’una monja, tot escrit amb un encertat desgavell narratiu, cruesa i despreocupació moral. Hi destaquen les metàfores sexuals, molt sovint preses del món de les armes i de la cavalleria. La seva obra més ambiciosa, però, és Lo procés de la senyora de Valor contra Bertran Tudela, escrita en prop de tres mil versos hexasíl·labs apariats i datada al maig del 1406 a Girona, plena de noms de persones reals, la qual cosa dona a l’obra un aspecte de crònica social. Un cortesà i artificiós problema sentimental hi és debatut en la forma jurídica d’un procés, on els articles de la legislació adduïda són fragments de poesies de trobadors i en el qual intervé el mateix autor, com sol fer en les seves ficcions literàries. L’obra és moguda i plaent i, sota la gran metàfora jurídica, amaga el trobadoresc problema del secret amorós.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Pacheco, A. (1997)
- Riquer, M. de (19931).