Fou enginyer de mines. Presidí l’Ateneu Barcelonès en 1909-10 i fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1916. Destacà com a autor d’estudis geològics dels Països Catalans. Escriví prosa narrativa (Cuentos que no ho són, 1916, i Narracions, a “Lectura Popular”, 1917) i un gran nombre d’opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de Catalunya, del qual fou membre destacat i president (1896-1900).