Vida i obra
Estudià teologia a la Universitat de València; fou canonge de la catedral i catedràtic de filosofia del seminari d’Oriola (1777), canonge de l’església de San Isidro, a Madrid, i catedràtic de filosofia al seminari de Salamanca (1780). L’any 1785 fou nomenat capellà d’honor i predicador de Carles III, i des del 1788 fou canonge a Conca. En aquest període es relacionà amb els cercles intel·lectuals il·lustrats. El 1810 fou elegit diputat pel regne de València a les corts de Cadis. Allà evolucionà en les seves idees polítiques cap al liberalisme. Participà activament en els debats parlamentaris, especialment quan hom tractà de temes religiosos: la seva intervenció fou decisiva en el debat sobre la supressió del Sant Ofici. Relatà aquest període a Mi viaje a las cortes (1860). El 1814 fou detingut i empresonat (1815) al convent de La Salceda. Alliberat el 1820, fou elegit diputat per València a les corts. L’any 1823 s’exilià a Anglaterra. A Londres es dedicà a treballar en diversos estudis erudits i en obres polèmiques. Des del 1831 residí a Dublín. Al llarg de la seva vida atzarosa, redactà i publicà un gran nombre d’obres de molt diversa índole i temàtica: etimologia, història, política, religió, etc. En l’àmbit politicoreligiós destaquen la publicació de l’“Año Cristiano” (1791-1829), obra d’hagiografia crítica, el Catecismo de estado (1793), que li suscità problemes amb la Inquisició i, especialment, De la lección de la Sagrada Escritura en lenguas vulgares (València 1791), al·legat a favor de l’acostament de la Bíblia a la societat mitjançant les traduccions i on incorpora fragments de traduccions catalanes medievals; al Juicio de la obra del señor arzobispo Depradt... (Londres 1827), resumí la seva doctrina canònica, oposada a l’autoritat absoluta del papa i a la seva infal·libilitat. El 1825 publicà a Londres una obra autobiogràfica, Vida literaria de Joaquín Lorenzo Villanueva. Col·laborà, en aquesta ciutat, per a dur a terme una traducció catalana del Nou Testament, encàrrec que executà finalment Josep Melcior Prat. Aplegà poemes seus en castellà a Poesías escogidas (Dublín 1833).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- La Parra López, E. (1985)
- Llorens Casteillo, V. (1968)
- Ramírez Aledón, G. (1996)
- Tomsich, M.G. (1972), p. 158-176 i 181-188
- Villanueva, J.L. (1998).