Vida i obra
Ciutadà de València, inicià els seus estudis sota la direcció del seu oncle Damià de Vinyoles, beneficiat de la catedral de València, i, per bé que no consta documentalment que s’hagués doctorat en dret, sembla que obtingué aquest títol per tal com fou proposat per al càrrec de justícia criminal. Es casà amb Brianda Santàngel, cosina germana del conegut mercader convers Lluís de Santàngel, i gaudí d’un prestigi extraordinari entre els seus conciutadans, de manera que entre el 1468 i el 1516 fou conseller i jurat de València, administrador de llotja i comptador de la Generalitat. Tingué una sòlida formació humanística i teològica, per la qual cosa fou un dels escriptors valencians més fecunds del seu temps, i la seva obra es caracteritza per la diversitat de gèneres, to, llengües i ambició. Compongué les seves poesies en català, castellà i toscà, i concursà i intervingué en diversos certàmens poètics (1474, 1486, 1488 i 1511) amb poesies de caràcter religiós, entre les quals destaquen O pur engast de l’alt carvoncle feta, on imita l’estil culte de Roís de Corella, i la composició del concurs del 1486 Mirant lo cel brodat d’estel·les clares. En aquest aspecte, publicà, en prosa i en vers, una Homelia sobre lo psalm del Miserere mei Deus (1499). Les seves poesies amoroses, incloses al↑Cancionero general (València, 1511) (L’obra de mossèn Vinyoles desdenyat de sa enamorada i la Resposta del mateix a una senyora que li demanà qual és major dolor, perdre sa enamorada per mort o per noves amors) són retòriques i se centren en casos d’elemental casuística sentimental, però d’una manera evidentment deliberada tendeix a donar al decasíl·lab català un ritme de tipus italià. A instàncies de Lluís Carròs i Pere Boïl, traduí del llatí al castellà el Supplementum cronicarum de Felippo Foresto (Suma de todas las crónicas del mundo, una de les primeres edicions en llengua castellana a València, 1510). Potser allò més curiós de la seva producció literària és la seva intervenció en els↑Escacs d’amor, en col·laboració amb Francí de Castellví i Bernat Fenollar. Vinyoles expressa amb gràcia, elegància i gran enginy el moviment de cada jugada. És també autor d’una de les poesies que clouen Lo procés de les olives (1497), de Bernat Fenollar, Joan Moreno i d’altres.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Ferrando Francés, A. (1983).