Vida i obra
Treballà a l’editorial Labor. El coneixement de Rilke, de qui feu excel·lents versions, i Riba, als quals s’afegiren després Hölderlin, Rimbaud i Shakespeare, determinà la sòlida vocació poètica de Joan Vinyoli, una vocació entesa en els termes de la poesia metafísica del romanticisme alemany i del postsimbolisme: el poeta ha de lliurar-se a l’emoció lírica, en la qual, pel llenguatge, esdevé present l’ésser. Començà la seva producció amb Primer desenllaç (1937), on un exacte sentit del poema, sorgit de la voluntària concentració de l’esperit en si mateix o en un objecte, és potenciat per un llenguatge sobri. De vida i somni (1948) desenvolupa la temàtica del paisatge i del record amb un ús moderat de la imatge, amb poemes de factura simple i de línia melòdica depurada. El to de Les hores retrobades (1951, premi Ossa Major) és marcadament elegíac dins aquest estil. El callat (1956) deu l’origen dels seus millors poemes a una exigent il·luminació verbal que s’imposa al poeta, el qual es limita a vigilar la cohesió d’un llenguatge clarament simbòlic i que esdevé un llibre clau d’aquesta primera etapa.Realitats (1963) representa un canvi notable, en tendir el poeta cap al realisme i accentuar l’objectivació i la despersonalització, que es concreta en poemes despullats de retòrica, en els quals, però, l’aspecte quotidià mantindrà encara ressons simbòlics, una opció lírica que ha reeixit en obres com Tot és ara i res (1970), inici de la recuperació pública del poeta, Encara les paraules (1973, premi Lletra d’Or 1974), Ara que és tard (1975, premi Serra d’Or 1976), Vent d’aram (1976, premi Serra d’Or 1977), Llibre d’amic (1977) i El griu (1978). El 1975 aplegà la seva poesia a Poesia completa 1937-1975 i el 1979 ho feu a Obra poètica 1975-1979, amb un important pròleg de Miquel Martí i Pol. Continuà la seva poesia amb Cercles (1980), A hores petites (1981), Cants d’Abelone (1982). Els dos darrers títols,↑Domini màgic (1984) i↑Passeig d’aniversari (1984), que rebé nombrosos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, i el Premio Nacional de literatura, són una alta reflexió lírica sobre el pas del temps i la mort. Pòstumament hom ha publicat la seva correspondència amb Miquel Martí i Pol en el recull Barcelona/Roda de Ter. Correspondència (1987). El 2001 l’estudiós Xavier Macià va establir el text definitiu de la seva producció a Obra poética completa. Vinyoli és un referent indispensable per a les noves generacions de poetes catalans. Vint anys després de la seva mort secelebrà el primer Simposi Internacional JoanVinyoli les actes del qual han estat recollides aI cremo tot el cant (2006), que certifica i confirma la recuperació de l’obra del poeta.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Broch, À. (20071), p. 187-196
- Carbó, F. (19891)
- Carbó, F. (19892)
- Carbó, F. (19893)
- Carbó, F. (1990)
- Carbó, F. (19912)
- Diversos autors (19834)
- Diversos autors (20066)
- Sala-Valldaura, J.M. (1985).