Cristòfor de Virués

(València, 1550 — ?, 1609/1614)

Poeta i autor dramàtic.

Vida i obra

El 1586 era capità, i participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat. Tenia un bon coneixement de la literatura clàssica, la italiana i la contemporània. La seva vida itinerant potser explica la seva desconnexió del món humanístic valencià. No fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns, però va participar amb un poema en castellà a la justa poètica en honor a sant Vicent (1600). A Madrid imprimí el seu famós poema èpic El Monserrate (1587 i 1 588), escrit en octaves reials i en vint cants, sobre la fundació llegendària del monestir de Montserrat. A Milà en redactà i publicà una segona part (El Monserrate segundo). Entre els anys 1580 i 1586 escriví cinc tragèdies en castellà (La gran Semíramis, La cruel Casandra, Atila furioso, La infelice Marcela i Elisa Dido), que foren publicades a les Obras trágicas y líricas (Madrid 1609). Denoten una clara influència clàssica, sobretot formal (introduí l’estructura en tres actes), i italiana. Amic de situacions inesperades, les seves tragèdies es caracteritzen per una certa superficialitat, complexitat en l’acció i complicació de la intriga. És considerat un dels dramaturgs més importants del grup d’escriptors valencians vinculats a la literatura castellana del Siglo de Oro, i va tenir una notable influència sobre Francesc Tàrrega i Guillem de Castro.

Bibliografia
  1. Fitts, M. (1984)
  2. Hermenegildo, A. (1994), p. 221-238
  3. Sirera, J.Ll. (1986), p. 69-101
  4. Vilà, L. (2005).
Vegeu bibliografia