Vida i obra
Entre el 1926 i el 1928 dirigí la revista “Lleida”. El 1928 es traslladà a París, on fou corresponsal de La Publicitat i redactà l’obra biogràfica Els exiliats acusen (1930). El 1930 retornà a Lleida com a director del diari “La Jornada”. El 1931 s’establí a Barcelona i col·laborà sobretot a “Mirador”, “La Rambla” i “L’Horitzó”. Publicà, seguint el model psicològic, les novel·les Volves grises (1932), Desordre (1936) i Destins (1938), i els contes Espills dormits (1932). Així mateix és autor d’assaigs polítics com Casanovas (1933) i La repressió contra els obrers a Catalunya (1937); d’assaigs literaris com L’aportació de l’occident català a l’obra de la Renaixença (1936); i d’artístics com Goya, pintor del poble (1937). També traduí Els infants terribles (1934) de Jean Cocteau i Masako (1935) de Kikou Yamata. S’exilià a França el 1938, on prengué part en el restabliment de les Edicions Proa a Perpinyà (1949), en l’organització dels Jocs Florals del Centenari (1959) i del Patronat deCultura Catalana Popular (1960), realitzà les emissions radiofòniques París. Fogar de cultura (1958-64) i presidí la delegació d’Òmnium Cultural (1964). Participà a La Nostra Revista, Pont Blau i “Vida Nova”, entre d’altres, i publicà les traduccions de Madame Bovary (1935) de Gustave Flaubert, La nàusea (1966) de Jean-Paul Sartre i Una mort molt dolça (1966) de Simone de Beauvoir, així com l’assaig La idea de l’home en la novel·la francesa (1961). Pòstumament s’edità Jacint Verdaguer. L’home i l’obra (1971) i la novel·la Destins (2003), enllestida el 1954. Resten inèdites les novel·les Els Astruc (1941) i Tres nits (1944), diversos assaigs de tema artístic i literari, i la traducció d’El gran Meaulnes (1944) d’Alain-Fournier.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Camps i Arbós, J. (2001)
- Camps i Arbós, J. (2002), p. 305-317
- Camps i Arbós, J. (2003), p. 11-50
- Camps i Arbós, J. (2004), p. 217-231
- Camps i Arbós, J. (2007)
- Manent, A. (19992), p. 191-198.