Fou doctor en teologia, beneficiat de la seu de Mallorca, secretari del seu capítol i postulador de la causa de beatificació de Pere Borguny. El 1815 li oferiren el càrrec de cronista oficial del regne, però el refusà per problemes de salut, i el 1820 exercí de revisor dels llibres prohibits per l’Església. Escriví, en castellà, les vides de sor Clara Andreu (1807) i de Pere Borguny (1820); amplià i anotà la Vida de la beata Catalina Tomás (1816), escrita pel cardenal Despuig, i feu un elogi d’aquest darrer (1813). Mantingué relació amb Jovellanos i amb Jaume Villanueva, als quals donà materials per a llurs treballs històrics. Deixà uns apunts sobre la història de Mallorca entre el 1774 i el 1800.