Exercí la carrera judicial. Fou un dels impulsors de la represa literària al País Valencià durant els anys quaranta. El 1943 fundà amb Xavier Casp l’Editorial Torre, de València, que ha donat a conèixer la major part dels escriptors valencians de postguerra. El 1953 publicà la novel·la I la pau i la novel·la curta El salze a la sendera, ambdues amb components religiosos propers als de la novel·la catòlica, però sense entrar a fons en el tipus d’anàlisi psicològica que caracteritza aquest corrent. Poc després edità el recull de contes Cor al nu (1956). Col·laborà també en diverses publicacions i revistes. Posteriorment derivà cap a posicions ideològiques anticatalanes i de secessionisme lingüístic.