Afiliat al partit liberal des del 1865, fou diputat per Barcelona a les Corts espanyoles (1881, 1882 i 1884). La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors de “Crónica de Cataluña”, que ell dirigia, però li valgué diversos càrrecs polítics. Incorporat a la redacció del Diario de Barcelonal, hi accentuà des del 1906 la línia conservadora de Mañé i Flaquer. Publicà, en castellà, diversos manuals destinats a l’ensenyament, novel·les de costums i alguna peça teatral, i, en català, els drames La guerra civil (1867), de caràcter pacifista, Lo general “No Importa” (1896) i La tramuntana (1899), diverses comèdies i sainets (No és or tot lo que llu, 1872; Lo joc dels disbarats, 1884; L’estació de la Granota, 1897), i poemes i narracions. Pertangué a l’Associació d’Autors Catalans, fundada el 1885, i el 1896 fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. Utilitzà el pseudònim de Pere Busquets, entre d’altres.