L’auca del senyor Esteve

Novel·la de Santiago Rusiñol publicada el 1907.

Desenvolupament enciclopèdic

Narra la confrontació i posterior reconciliació entre el↑senyor Esteve, un comerciant arquetípic dela petita burgesia, i el seu fill, un personatge prototipus de l’artista modernista que vol dedicar-se a l’art en comptes de continuar el negoci familiar. L’obra va resseguint la vida del protagonista, un home prudent i pràctic, que ja de petit es mostra disposat a dedicar-se exclusivament a la seva botiga de vetes i fils (La Puntual) i que es casa amb Tomaseta, una dona del seu mateix tarannà, i té un fill, en Ramonet. Aquest darrer personatge, amb la seva afició a l’escultura, trenca la tradició familiar. Al final, tot i la rebel·lia, queda clar que el fill podrà ser escultor, perquè és el pare qui paga el marbre. D’aquesta manera Rusiñol exemplifica la situació del modernisme en aquell moment. Paral·lelament, i com a rerefons de la història narrada, Barcelona esdevé la segona gran protagonista de la novel·la, vista com una ciutat en procés de transformació i de modernització. L’obra, amb un llenguatge que pren com a patró la parla dels barris de la ciutat vella, se serveix d’una tècnica de caricatura humorística que sovint voreja el sarcasme i amb la qual Rusiñol presenta una galeria de tipus i situacions lleugerament deshumanitzats que remet a la tradició costumista. Amb el típic conflicte entre l’artista i la burgesia, també insisteix en un motiu recurrent de la seva producció literària i de tot el modernisme en general, però hi introdueix un element diferenciador pel fet de presentar aquesta relació no com a irresoluble, sinó com a superable a través del pacte entre els uns i els altres. L’obra assolí un gran èxit, sobretot quan Rusiñol en feu la versió teatral (estr. i publicada el 1917). N’hi ha traducció castellana (1949) i versions cinematogràfiques en català (realitzada per Lluc Argilés el 1923 i adaptada per Adrià Gual, amb música d’Enric Morera i amb Enric Borràs com a primer actor) i en castellà (adaptada per Edgar Neville el 1948). També fou molt popular l’auca que aparegué el mateix 1907, amb dibuixos de Ramon Casas i rodolins de Gabriel Alomar.

Bibliografia
  1. Bota Gibert, J. (2002), vol. III, p. 129-145
  2. Casacuberta, M. (19972), p. 29-52
  3. Formosa, F. (1973), p. 177-183
  4. Joan Canepari, S. (1982), p. 211-221
  5. Soler, I. i Trilla, M.R. (1990).
Vegeu bibliografia