Fou mestre i prevere i es llicencià en teologia a València. Publicà Agranadures, espigolaies i eixarmins (1899), Sopes escaldades i pancuit (1899) i la llarga narració dialogada En Pepito Carabassa (no hi ha mal que per bé no vénga) (1900). És autor d’una antologia de prosistes mallorquins, Brots i fuies (1903). Col·laborà a l’almanac d’“El Felanigense”.