Miquel Batllori i Munné

(Barcelona, 1909 — Sant Cugat del Vallès, 2003)

Historiador.

Vida i obra

Llicenciat en història i dret a la Universitat de Barcelona (1928), on fou deixeble de Jordi Rubió, ingressà el mateix any a la Companyia de Jesús; dissolta aquesta dins l’Estat espanyol, passà a Avigliana (Torí), on estudià filosofia; tornà el 1939 i es llicencià en teologia a Oña (Castella). El 1940 fou ordenat de sacerdot a Barcelona; l’any següent presentà a Madrid la seva tesi doctoral, Francisco Gustá, apologista y crítico. Assistent assidu als congressos internacionals de ciències històriques i als d’història de la Corona d’Aragó, formà part del Comitè Internacional de Ciències Històriques. Fou membre de l’Academia de la Historia, de Madrid, i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres. Fou director de la revista “Archivum Historicum Societatis Iesu” (1951-69), i, des del 1952, professor a la facultat d’història de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. La seva obra, publicada en diverses llengües, supera els dos-cents títols, a part de crítiques i recensions, i se centra en problemes d’història cultural i eclesiàstica. Basada en una recerca sistemàtica de molts fons documentals d’Europa i d’Amèrica, ha assenyalat nous camins d’investigació, ha contribuït a reinterpretar personatges i èpoques i n’ha ofert síntesis molt reeixides. Així, ha estudiat, entre altres, les figures d’Arnau de Vilanova (Obres catalanes d’Arnau de Vilanova, 1947), de Ramon Llull (Obres literàries de Ramon Llull, 1948 —conjuntament amb Miquel Caldentey—, Obres essencials de Ramon Llull, 1957, col·laboració a la direcció de l’edició), de Baltasar Gracián (Obras completas, 1969), dels Borja (“Alejandro VI y la casa real de Aragón”, 1958 —discurs d’ingrés a la Real Academia de la Historia—, La correspondència d’Alexandre VI amb els seus familiars i amb els Reis Catòlics), de Jaume Balmes (Balmes i Casanovas, 1959); també ha estudiat els jesuïtes de la Il·lustració, especialment els de l’antiga corona catalanoaragonesa (La cultura hispano-italiana de los jesuitas expulsos, 1966), el grup il·lustrat valencià i l’escola cerverina (Documents per a la història cultural de Catalunya el segle XVIII, 1970), els jesuïtes en general (Cultura e finanze, Studi sulla storia dei gesuiti da S. Ignazio al Vaticano II, 1983, aplec d’estudis anteriors) i l’humanisme als Països Catalans (“Il pensiero della Rinascenza in Spagna e Portogallo”, a la Grande antologia filosofica, 1964, en col·laboració amb Ricardo García-Villoslada). Ha fet estudis sobre homes de Mallorca —fruit de la seva llarga estada a l’illa—, com Costa i Llobera (La trajectòria estètica de Miquel Costa i Llobera, 1955 —premi Costa i Llobera de l’Institut d’Estudis Catalans—), el bisbe Joan Jubí, Jeroni Nadal, entre d’altres. Un bon recull d’articles seus fou publicat amb el títol de Vuit segles de cultura catalana a Europa (1958-59), obra seguida posteriorment per Catalunya en l’època moderna (1971), Galeria de personatges, de Benedetto Croce a Jaume Vicens i Vives (1975) i A través de la història i la cultura (1979), amb què guanyà la Lletra d’Or. Li han estat dedicades miscel·lànies internacionals. Cal assenyalar, finalment, els seus estudis sobre Amèrica (El abate Viscardo. Historia y mito de la intervención de los jesuitas en la independencia de Hispanoamérica, 1953, La primera misión pontificia a Hispanoamérica, 1963, entre d’altres). El 1993 inicià la publicació de la seva obra completa i l’any 2000 publicà Records de quasi un segle. Doctor honoris causa de la Universitat de València (1974), de la Facultat de Teologia de Barcelona (1978), de la UNED de Cervera (1992) i de la Universitat de les Illes Balears (1994-2002), rebé nombrosos guardons: Creu d’Alfons X (1984), Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1985), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1990), premi Lluís Guarner (1991) i premi Príncipe de Asturias de ciències socials (1995).

Bibliografia
  1. Alcoberro, A. (2000)
  2. Diversos autors (19989)
  3. Diversos autors (199810)
  4. Manent, A. (19931), p. 13-27
  5. Massot i Muntaner, J. (19961), p. 237-247
  6. Massot i Muntaner, J. (1999), p. 115-155
  7. Massot i Muntaner, J. (2001), p. 247-255
  8. Solervicens i Bo, J. (2004).
Vegeu bibliografia