Fou també poeta en llengua francesa i un activista cultural de la Catalunya del Nord. Fundà i dirigí la revista bilingüe “Tramontane” (1917-71), des d’on es defensà i difongué la cultura catalana al Rosselló, i al voltant de la qual s’aplegaren els exiliats catalans republicans. Fundà la “Collection Catalane” a París, en què traduí al francès l’obra de Joan Oller i Rabassa, On tuait dans les rues (1934). És autor de diversos llibres de poesia en francès —Fleurs de route (1917), Reflets du miroir (1918), La bonne ville de Paris (1922)— i d’un llibre sobre costums i folklore del Rosselló, Coutumes de Pâques en Roussillon (1946).