Pertangué al grup de predicadors apostòlics del convent de Sant Miquel d’Escornalbou, i posteriorment fou guardià del convent de Sant Francesc, a Santpedor. És autor de Font mística i sagrada del paradís de la Iglésia (1704), exposició didàctica de la doctrina cristiana, que tingué nombroses edicions catalanes i castellanes al llarg del s. XVIII.