Feu estudis de comerç i pedagogia a Barcelona, on s’establí, fins que, mancat de salut, tornà a Roda de Ter, on es dedicà a l’ensenyament mercantil durant més de vint-i-cinc anys.
Dirigí el setmanari El Obrero (1919), en què mantingué una secció en català amb els seus articles patriòtics radicals per a acostumar els obrers a llegir en l’idioma propi, i col·laborà en molts periòdics en defensa d’un ideari catalanista radical.
Escriví sobretot poesia i publicà els reculls Follies (1881), Brots (1888), amb el qual obtingué certa anomenada, i, publicat pòstumament el 1928, La barca d’or. També donà a conèixer les narracions Rondalles negres i el drama breu sobre Bac de Roda L’hereu de la forca (1919), que fou premiat en diversos certàmens literaris.