Es donà a conèixer amb la publicació de Noviluni (1938) i La ciutat submergida (1947), i estrenà l’obra teatral Després de cantar el gall (1948). El 1960 guanyà el premi Carles Riba amb Cants terrenals (1962), de versos tallats i tècniques avantguardistes; contrastant amb aquest llibre, el mateix 1962 publicà Joc de sirenes, on assajà el sonet de tradició simbolista, i Quartet de sang. Més endavant publicà les memòries Quatre coses del meu temps (1984) i el recull de la seva obra poètica Primera Notícia / Obra Poètica I (1993). Fou membre del grup Oasi, col·laborà en la premsa escrita (“Mirador”, “Meridià”, “Amic”, Ressorgiment, ‘“Mundo Diario”, “Tele-exprés”, “Catalunya Exprés”), i traduí, entre d’altres, Mallarmé, E. Pound, Villon, Shelley i Rilke.