Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona (1887), on feu també alguns cursos de lletres i de ciències. Fou metge de la marina mercant i de la de guerra fins el 1890, que s’establí a Sabadell, on fou president del cos mèdic municipal, fundà l’agrupació de Rapsodes Catalans, dirigí la revista “Ars” (1914) i formà part del Centre Català. Col·laborà a la “Revista de Sabadell” i a altres publicacions sabadellenques, i a Lo Catalanista, “Acció Catalana” i “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, amb poemes, que quedaren dispersos, articles de divulgació científica, història literària, crítiques d’art o cròniques excursionistes. Acollí i protegí el pintor Francesc Gimeno i ell mateix practicà la pintura. Entre el 1893 i el 1898 estrenà, si més no al teatre de l’Associació de Catòlics, les obres líriques Del municipi al mar i La flor de la immortalitat, i les comèdies Marte en ridícul, o El cosí falsificat, Un boig per conveniència i L’oncle Tòfol.