Joan Benejam i Vives

(Ciutadella, Menorca, 1846 — Ciutadella, Menorca, 1922)

Periodista, poeta, dramaturg i narrador.

Vida i obra

Figura de referència dins la pedagogia espanyola del darrer terç del s. XIX, la seva obra periodística i literària participava de l’ideari regeneracionista i de la voluntat educadora presents a tota la seva extensa producció. Mestre a Blanes (1866-68), on fundà el setmanari “El Blandense”, i a Ciutadella (1869-1912), conreà la poesia en castellà (Mis cantares, 1870; Hojas caídas, 1883) i hi inicià el periodisme independent, publicà revistes educatives i escriví nombroses peces teatrals, en castellà, adreçades al públic infantil i juvenil amb finalitats pedagògiques. Autor d’un Vocabulario menorquín-castellano (1885), per facilitar l’aprenentatge del castellà, es feu popular amb dues obres en català, adscrites a un costumisme no gens nostàlgic: la comèdia-sarsuela Foc i fum (1885), al voltant de les festes de Sant Joan, i Ciutadella vella (1909), «articles» embastats a partir dels «records d’un quant temps enrere».

Bibliografia
  1. Gener Torres, P. (2001)
  2. Vilafranca Manguán, I. (2002), p. 11-66.
Vegeu bibliografia