Vida i obra
Nascut al si d’una família de teixidors que es traslladà a Gràcia quan ell tenia poc més d’un any, rebé una educació ferventment religiosa. Treballà d’administratiu a Barcelona i el 1929 es casà amb Josefina Tura. Abans de la guerra freqüentà els Lluïsos de Gràcia, on entrà en contacte amb escriptors com O. Saltor, S. Sánchez i Juan o T. Roig i Llop. Entre el 1933 i el 1936 publicà diversos poemes a La Veu de Catalunya. Però no fou fins a la postguerra que aparegué el seu primer llibre, Comunió (1945), recull de poemes escrits entre el 1932 i el 1945. És un volum que deixa clara la intenció de l’autor de cantar estrictament el catolicisme amb versos simples, però de gran cura formal. Els llibres següents seguiren aquesta línia. Així, si Comunió prenia com a fil conductor l’eucaristia —tots els poemes tracten aquest sagrament—, Cantata de Nadal (1947) està format per poemes dedicats a aquesta altra celebració cristiana i estructurats com una missa. Poc després, a Quaresma (1949), Bertran publicà poemes motivats per la seva experiència de la guerra civil. El 1952 tingué cura de l’antologia de poesia eucarística Glòria eucarística. El darrer recull original de poemes que publicà en vida fou Ciutat de Déu (1957). Ja pòstumament aparegueren Ressons de Déu (1997, tot i que ja estava gairebé enllestit el 1939), Recull de temes cardonins (2001) i el conjunt de la seva Obra poètica (2006).
Bibliografia
- Amigó, L. (1981), p. 133-138
- Cardona, O. (1952), p. 51-57
- Forner, C. (2006), p. 113-138
- Jou, D. (2006), p. 5-15
- Saltor, O. (1957), p. 5-10.