Feu estudis eclesiàstics a Tarragona i Roma. Milità a la Lliga Regionalista i fou redactor de La Veu de Catalunya. També actuà de secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Fundà i dirigí el setmanari humorístic “El Borinot” (1923-27) i l’anuari “L’Abella d’Or” (1925-36). Així mateix, col·laborà en revistes com En Patufet o “Cuca-Fera” (1917). El 1923 traduí, juntament amb C. Soldevila, Lletres del meu molí, d’A. Daudet; i el 1924, juntament amb A. Markov, El miracle de la muntanya de Lieskov. Publicà tres llibres de poesia que, sota la influència de Carner i López-Picó, vehiculen un missatge molt explícitament catòlic, no mancat en alguna ocasió d’un cert sensualisme: Junior (1917), En el límit d’or (1921) i Les estacions (1928). En aquesta mateixa línia s’insereix l’obra en prosa El pas de Sant Francesc (1928). També publicà una Glossa biogràfica a Manuel Duran i Bas (1923), coordinà el catàleg de l’exposició de premsa comarcal Premsa de Catalunya (1931), i escriví La literatura catalana a l’estranger (1937). Després del 1939 fou redactor de “Solidaridad Nacional”. Es conserva el manuscrit d’una obra de teatre inèdita seva titulada A la voreta del mar.
Lluís Bertran i Pijoan
Poeta i bibliògraf.