Inaugurada el 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, fou la primera piscina de dimensions olímpiques que es construí a l’Estat espanyol. Els primers anys acollí diversos clubs de la ciutat que no disposaven de piscina pròpia. Durant el període 1929-62 fou seu permanent dels Campionats generals de Catalunya i escenari d’onze Campionats absoluts d’Espanya. El 1955, després de ser reformada, acollí els II Jocs Mediterranis. El 1990 fou remodelada de nou per acollir les competicions de salts i la fase preliminar del torneig de waterpolo dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992), i passà a tenir dues piscines: una de 33,5 × 25 m, per a waterpolo, i una altra de 25 × 25 × 5 m, amb torre, per a salts, i una capacitat de 4.100 espectadors permanents. Durant els Mundials de Barcelona (2003, 2013), s’hi disputaren les proves de salts. La instal·lació és d’ús públic en temporada d’estiu.