El camp és de dimensions reduïdes i té de 9 a 18 forats. Tots els forats tenen par 3 i són a una distància màxima de 120 m del punt de sortida. Es pot jugar de manera individual o per equips de dos o més jugadors.
Història del pitch-and-putt
Començà a practicar-se a Irlanda durant la dècada de 1940 com a alternativa al golf. De seguida esdevingué un esport popular i el 1961 se’n creà la primera federació: la Pitch and Putt Union of Ireland. Els primers partits internacionals els disputaren les seleccions d’Irlanda i la Gran Bretanya (1981-84). Durant la dècada de 1990 el pitch-and-putt acabà d’estendre’s arreu del món. Irlanda protagonitzà altres partits internacionals contra Austràlia (1993-96), Catalunya (1997) i participà en el Quadrangular Internacional juntament amb Austràlia, el Canadà i la Gran Bretanya (1997). El 1999 es fundà l’Associació Europea de Pitch and Putt (EPPA) amb Irlanda, la Gran Bretanya, Holanda, Noruega, Suïssa, Alemanya i Catalunya. Posteriorment, s’hi afegiren nous membres. Des del 1999 organitza el Campionat d’Europa, títol aconseguit per la selecció irlandesa les cinc primeres edicions. En la sisena, guanyà la selecció catalana (2010). A partir del 2000 començaren a organitzar-se oberts internacionals en diversos països, així com el Ladies International, reservat a la categoria femenina. Entre el 2005 i el 2007 es disputà una Lliga interclubs d’àmbit mundial en què cada club jugava al seu camp sense necessitat de desplaçar-se. L’any 2006 es creà a Calella la Federació Internacional de Pitch and Putt (FIPPA), que inclou la federació catalana entre els disset membres constituents, amb secretaria compartida entre Barcelona i Dublín. La FIPPA ha organitzat quatre Copes del Món de seleccions (2004, 2006, 2008, 2012). Les dues seleccions amb més títols internacionals són la d’Irlanda i la de Catalunya (2004, 2006). El Campionat del Món individual s’organitza des del 2009 i el d’Europa individual des del 2011. L’any 2009 es creà l’Associació Internacional de Pitch and Putt (IPPA) amb seu a Madrid, promoguda pel Consell Superior d’Esports com a federació internacional paral·lela a la FIPPA.
El pitch-and-putt a Catalunya
Selecció catalana campiona d’Europa de pitch-and-putt l’any 2010
ACPP-FCPP / TONI CHUECA
El primer camp de pitch-and-putt de Catalunya fou el Golf Centre Sòlius o Pitch&Putt Sòlius, promogut per l’irlandès Martin Whitelaw l’any 1990 a Santa Cristina d’Aro. Whitelaw fou un dels principals impulsors d’aquest esport a Catalunya, assentà les bases de l’hàndicap català i fou el primer president de l’Associació Catalana de Pitch and Putt (ACPP), constituïda el 1994. L’ACPP fou el primer òrgan regulador de les competicions catalanes i agrupà els camps existents fins aquell moment: el P&P Sòlius, el P&P Golf el Vendrell, el Golf Centre Sant Jaume, el P&P Campmany, el P&P Vallromanes i el P&P Sant Cebrià. El 1995 es creà el Campionat de Catalunya per equips, dominat durant els primers anys pel P&P Vallromanes, que aconseguí cinc títols (1995, 1997, 2000, 2001, 2003) i pel P&P Sant Cebrià, que n’aconseguí quatre (1996, 1999, 2002, 2005). En l’àmbit de clubs cal destacar que el P&P Sant Cebrià guanyà la Lliga interclubs mundial (2005). Posteriorment, foren campions de Catalunya el P&P HCP1 (2004, 2006) i el P&P Can Rafel (2007). L’any 1997 s’organitzà per primera vegada el Campionat de Catalunya individual, tant en categoria masculina com en femenina. En anys posteriors s’organitzaren les primeres edicions del Campionat de Catalunya de joc per forats (2000), del Campionat de Catalunya de dobles (2003), de la Copa Catalunya per equips (2005) i de la Copa ACPP de parelles mixtes (2007), així com l’Obert català (2004), que no adquirí regularitat anual fins el 2008. D’altra banda, la selecció catalana debutà en un partit internacional contra Irlanda a la International Challenge Cup (1997). Alguns dels components de l’equip foren Jordi Saborit, Juan Martínez, Ginés Fernández, Jose Atero i Josep Maria Anzizu, aquest últim pioner del pitch-and-putt a Catalunya i que, entre altres càrrecs, fou secretari general de la FIPPA uns quants anys després. El partit amb Irlanda es repetí en quatre ocasions (2000, 2002, 2008, 2011). L’any 1999 l’ACPP participà en la constitució de l’Associació Europea de Pitch and Putt (EPPA) i la selecció catalana fou reconeguda internacionalment. El combinat català disputà el primer Campionat d’Europa (1999), i des de l’any 2000 Xavier Ponsdomènech ocupa el càrrec de seleccionador. Catalunya es proclamà campiona d’Europa (2010), aconseguí la medalla de plata en tres ocasions (2001, 2003, 2007) i fou tercera (2005). El P&P Papalús Lloret fou seu de la competició dues vegades (2001, 2010). El març del 2006 es creà la Federació Catalana de Pitch and Putt (FCPP), i el mateix any organitzà la Copa del Món al P&P Barcelona-Teià. La selecció catalana també disputà partits internacionals contra Itàlia (2004), la Gran Bretanya (2005) i Andorra (2006, 2007), participà en el Triangular Internacional contra França i Suïssa disputat al P&P Badalona Castell de Godmar (2006) i en el Triangular que l’enfrontà amb Andorra i Holanda al P&P HCP1 (2010). El P&P Teyco l’Ampolla acollí el Ladies International (2009). Un dels millors jugadors catalans és Marc Lloret, que fou doble campió del món (2004, 2006) i medallista en diversos Campionats d’Europa. Altres jugadors que destacaren en l’àmbit català o amb la selecció catalana foren Fernando Cano –campió del món individual (2009)–, Jordi Saborit, Paco Salido, Daniel Stuart Coleman, Daniel Giménez i Alexandre Albiñana. En categoria femenina la jugadora més destacada és Pilar Montero, campiona de Catalunya nou vegades (1997-2003, 2008, 2009) i medallista en nombroses competicions internacionals. També ha destacat Mercedes Marco. L’any 2012 la FCPP tenia més de 16.000 esportistes federats, 88 clubs inscrits i uns 35 camps de pitch-and-putt.