Conegut com Pepe Planas, començà a destacar com a defensa i migcampista a l’Andreuenc (1915-19) i a l’Avenç (1919-21). El Futbol Club Barcelona el va incorporar al seu equip, on jugà 181 partits i marcà 25 gols, durant set temporades (1920-27). En totes aquestes, excepte l’any 1923, fou campió de Catalunya i guanyà tres Copes d’Espanya (1922, 1925, 1926). L’abril del 1927 s’incorporà a l’Athletic Biorges de Rouen, on alternà les tasques de jugador i entrenador. Posteriorment entrenà el Racing de Ferrol, Arenas, Murcia, Celta, Deportivo i Real Zaragoza. Durant la postguerra dirigí de nou l’equip de Ferrol, amb el qual disputà una final de Copa (1941), el Gimnàstic de Tarragona (1943-44) i la selecció de l’Equador (1949), entre d’altres. En diverses etapes d’aquests anys es feu càrrec del Sant Andreu, on també feu de secretari tècnic, a tercera divisió, la temporada 1957-58. Posteriorment treballà a la Federació Catalana i també a l’Agrupació d’exjugadors del Futbol Club Barcelona.