Fou nou vegades campió d’Espanya: sis en salt d’alçada (1940-44, 1946) i tres en triple salt (1940, 1944, 1945). També fou nou vegades campió de Catalunya: una en 110 m tanques (1943), tres en alçada (1940, 1945, 1946), una en llançament de pes (1940) i quatre en llançament de disc (1943, 1946, 1947, 1948). Aconseguí diversos rècords de Catalunya i d’Espanya en salt d’alçada, el darrer dels quals (1944) no fou superat en 23 anys. Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola.
Després de l’atletisme tingué una llarga carrera com a preparador físic i entrenador, en diversos esports. En futbol, entrenà el Celta (1951-56), Deportivo (1957-58), Orense (1959-60), Espanyol (1960-61), Sabadell (1961-62), Betis (1962-67), Màlaga (1967-68), Racing (1968-69) i Ferrol (1969-70) i fou coordinador esportiu del Saragossa (1969-70), Las Palmas (1970-80) i UE Lleida (1981-83).
Publicà La preparación física en el fútbol (1958). Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1997).