i Jordi Pons Sanginés | enciclopèdia.cat
EsportpèdiaCat — Enciclopèdia de l’esport català

Jordi Pons Sanginés

Jordi Pons Sanginés
ARXIU J. PONS
esports esport
Alpinista, esquiador, cineasta i escriptor.
Barcelona, 5 de gener de 1933

S’inicià a l’Agrupació Excursionista Pedraforca i al Club Muntanyenc Barcelonès, on formà part del Grup d’Alta Muntanya (GAM). També és soci del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). El 1960 entrà al Grupo de Alta Montaña Español (GAME). Entre les nombroses escalades i ascensions de dificultat realitzades als Pirineus, als Alps i a les Dolomites, destaquen les primeres ascensions estatals a les tres grans parets nord dels Alps: Cerví (1962), Eiger (1964) i Grans Jorasses (1967). Fou membre de les primeres expedicions estatals als Andes amb ascensions absolutes al Huascarán Sud per l’aresta NE (1961) i al Siula Grande per la paret E (1963). A la mateixa serralada també escalà cims com el Yerupajá Sud (1978), l’Alpamayo (1980), l’Aconcagua (1983), l’Artesonraju (1997), el Condoriri (2000), els Ojos del Salado (2004) o el Pissis (2006). A l’Hindu Kush participà en l’ascensió a l’Istor-o-Nal, que fou el primer 7.000 de l’alpinisme estatal (1969), i al segon intent al Saraghar (1977). A l’Himàlaia destaca l’ascensió al cim verge de l’Annapurna Est, primer 8.000 de l’alpinisme estatal (1974), i les primeres ascensions estatals al Dhaulagiri (1979) i al Cho Oyu (1984). També assolí l’Ama Dablam (1981), formà part de la primera expedició catalana a l’Everest (1982) i en dues expedicions al Shisha Pangma (1986 i 1990). Al Karakoram ascendí el Gasherbrum II (1988). A més d’aquestes expedicions realitzà ascensions a Argèlia (Ahaggar, 1967), a Grenlàndia (1973 i 1976), al Kilimanjaro (1985) i al Mackinley (1987). Autor del llibre Annapurna est. Un 8.000 verge (1976) i de l’autobiografia Jordi Pons. Alpinisme sense ficció (2016), realitzà una vintena de documentals sobre alpinisme guardonats en els festivals internacionals de Torelló, de Les Diablerets i de Trento. En destaquen Dhaulagiri I, 8.172, La muntanya de les tempestes: Ama Dablam, La muntanya sagrada dels xerpes: Everest’82, Expedició catalanonepalesa al Cho Oyu 8.201, Mackinley. La muntanya polar, Gasherbrum II: un gegant de 8.000 m o La inaccessible paret nord del Dru, que relata la seva ascensió de l’any 2003 a aquesta paret dels Alps. L’any 2005 la Unió Internacional de Cinema Amateur li atorgà una medalla en nom de la Secció de Cinema del CEC. L’any 2007 fou elegit membre honorífic de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme (UIAA) i també fou nomenat president d’honor de la Federació Espanyola de Muntanya i Escalada (FEDME). Fou distingit diverses vegades per la Federación Española de Montañismo (FEM) amb les medalles de plata (1960) i d’or (1961) a títol individual, i les medalles d’or col·lectives (1963, 1966, 1969 i 1974). Rebé la medalla d’or de la ciutat de Barcelona (1963), la medalla de l’esport de la Generalitat de Catalunya (2003), la medalla al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes (2008) i, juntament amb Josep Manuel Anglada, l’ensenya d’or de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (2016).

Data de revisió: 
2017-04-04
Llegir més...